Aportació de Tati Cortes i Marco
Psicopedagoga i mestra d’educació especial del CEIP Puig de les Cadiretes. (http://educacioespecialpuigdelescadiretes.blogspot.com)

En l’àmbit educatiu, hi ha moltes “idees rebudes” en relació amb l’ortografia que s’accepten sense qüestionar. Un primer exemple és la freqüent idea d’error d’ortografia amb una quasi exclusiva referència quantitativa (percentatge d’errors sobre el total de paraules d’un text o d’un dictat). En general, aquesta idea està relacionada amb la pràctica de comptar els errors en un text sense considerar els encerts i les competències dels alumnes. Una altra idea rebuda és la necessitat de correcció immediata per tal que el nen no vegi la paraula incorrecta, atès que l’input visual és un component important de l’ortografia. Una tercera idea rebuda està relacionada amb la situació de producció, ja que sembla irrellevant que la producció sigui un dictat o una redacció, o fins i tot una còpia. Són idees rebudes perquè no es reflexiona sobre el sentit del terme “error”, sobre les competències dels alumnes, sobre el procés d’aprenentatge i sobre les situacions de producció quan es tracta d’ortografia.

En ortografia, la referència és “la norma ortogràfica”, és a dir, una convenció, com d’altres en l’àmbit de la cultura, com per exemple, el calendari. A partir de la comparació amb el calendari es pot reflexionar sobre l’ortografia. Stephen Jay Gould (2000), un paleontòleg i filòsof de la ciència nord-americà, explica que el calendari gregorià es va adoptar a Occident l’any 1582 per una convenció. Aquest calendari no recull aspectes temporals que són del cicle natural (com la nit i el dia) i, en canvi, sí que recull aspectes que formen part d’un codi arbitrari, com els set dies de la setmana o l’1 de gener com a inici de l’any. Es tracta de convencions i com a tals no són correctes ni falses, només convencionals. Aquesta mateixa argumentació la podem fer servir per a l’ortografia, que és arbitrària i convencional, i res impedeix escollir una altra manera d’escriure en un altre moment o circumstància (de fet, els telèfons mòbils i el xat han donat lloc a una altra manera d’escriure).
Com s’aprenen les convencions de l’ortografia?
Per començar, hem de dir que s’aprenen després de l’aprenentatge de l’escriptura, de la correspondència fonogràfica i de les convencions de les formes gràfiques (formes de les lletres, valors sonors i combinacions entre elles en les paraules, disposicions de les lletres a l’inici, al mig, al final de les paraules, etc.). És molt probable que els nens al principi facin alteracions de la norma ortogràfica per transferència del seu coneixement de la correspondència fonogràfica. Es tracta d’un error? Si responem de forma afirmativa, estaríem atribuint al nen un coneixement de la norma ortogràfica, cosa que sabem que no passa; per això, E. Ferreiro et al. (1996) prefereixen utilitzar el concepte de “motivacions de l’escriptura no convencional”, ja que d’aquesta manera es pot considerar el tipus d’alteracions i el tipus d’encert. Igualment, A. Farga (1995) proposa una consideració qualitativa de les escriptures no normatives, adequada al nivell escolar dels alumnes.
Un dels quadernets que funciona molt bé amb els alumnes és el següent:

I en l’enllaç que us adjuntem el podreu descarregar de forma gratuïta i treballar-hi amb l’ordinador. Es pot utilitzar a partir dels 10 anys.
http://ortografiaambpnl.blogspot.com.es/

Anuncios