Aportació de Tati Cortes i Marco. Psicopedagoga i mestra d’educació especial del CEIP Puig de les Cadiretes.

Perquè cal posar límits?

Antigament, els pares i mestres educaven als nens per mitjà de l’autoritat i el càstig. Per sort, aquest model ha passat a la història. En la majoria de famílies imperen les relacions democràtiques i afectuoses entre pares i fills. Es permet als nens desfogar-se, prendre part en les converses, fer preguntes, protestar i expressar les seves opinions.

 Aprendre a utilitzar el “no”

El “no” és una eina imprescindible en el procés educatiu del nen. L’ajuda a saber com ha d’actuar, quins són els seus límits i fins a on pot arribar. Per això és important saber racionar-lo. Si constantment els hi estem dient: “no toquis”, “no pugis”, “no cridis”, “no corris”… el dia que li diguem un “no” veritablement important com ara “no creuis el carrer!”, segurament el nen no farà cas. Perquè? Simplement perquè no li donarà importància. Cal aprendre a racionar-lo en funció de la rellevància de la conducta que pensem reprendre.

Llegir tot l’article: “Perquè cal posar límits

Anuncios